Pàgines

dimarts, 3 de gener del 2012

Cinema Digital - 1

bobines de 35 mm
Fins ara, a les cabines de cinema només hi arribaven les caixes amb les bobines (entre 5 i 10) de pel·lícula de 35 mm. Cada bobina és com una gran ensaïmada de Mallorca, però més pesada, i dura uns 20 minuts. Es tracta del cinema analògic, el de tota la vida...
disc dur del cinema digital
Però des de no fa gaire, a les cabines hi arriben, cada cop més, aquestes petites maletes amb discos durs. A dins hi ha tota la pel·lícula en format digital, anomenat DCP, el paquet digital que embolica i sincronitza tota la imatge, el so, els subtítols i els extres (com la descripció per cecs, etc). Una pel·lícula pot ocupar entre 50 i 400 Gigabytes, depenent de la durada i si és o no en 3D.

Tot va començar durant la década dels 90. "Star Wars: Episodio I - La amenaza fantasma" (1999) va ser una de les primeres pel·lícules de gran públic que es van projectar digitalment en alguns cinemes als USA. I a finals de 2000 ja hi havien 30 sales als USA.

L'any 2002, unes quantes majors, Disney, Fox, Paramount, Sony, Universal i Warner Bros (més tard s'hi afegí Metro-Goldwyn-Mayer) es van aliar per establir les bases del nou cinema digital. A 2005 ja tenien el document que definia les especificacions del nou estàndard.

Per exemple, van acordar que la imatge es projectaria amb una resolució de "2K" (2048 x 1080) a 24 o 48 fotogrames/segon; o de "4K" (4096x2160) a 24 fps, comprimida amb el codec JPEG 2000. I el so podria tenir fins a 16 canals i sense comprimir.

Avui dia, sis anys després, a tot el món hi ha un 30% de sales amb projecció de cinema digital. A Espanya (maig 2011), el percentatge de sales digitals és de 23,6%, o sigui 928 de les gairebé 4000 sales.

Els projectors clàssics de 35 mm i els accessoris que s'usen per tenir tota la pel·lícula seguida (totes les bobines empalmades) s'estan substituïnt per 2 elements: el servidor de continguts i el projector DLP d'imatge electrònica. Aviat, però, tots 2 elements seran un de sol.

El també anomenat "D Cinema" no és tan sols projectar digitalment les pel·lícules. És: (a) rodar amb càmeres digitals; (b) muntar la imatge i fer la postproducció digitalment; i (c) distribuir i exhibir digitalment. A part, hi ha el tema - primordial per les majors - de la protecció contra la pirateria a través de l'encriptació rigurosa del material.

Les productores i els distribuïdors s'estalvien el cost de les còpies de 35 mm al ser substituïdes per discos durs. En plena crisi del cinema, el sistema digital - sobretot a través del gran èxit del 3D - està ajudant a la renovació de les sales de cinema. Però no tot són flors i violes, el canvi propicia l'automatització total i el control de l'exhibició, comportant una més que probable reducció del personal.

Com s'ho fan els cinemes per poder asumir l'enorme despesa dels nous i cars projectors digitals? Aquí entra el sistema especial de finançament anomenat VPF, el Virtual Print Fee...

4 comentaris:

amatcd ha dit...

Es la nova etapa del cinema, les millores tecnologiques tan per la produccio com per l'exhibicio, pero la narrativa segueix essent la mateixa, el explicary comentar una historia.
Els professionals de la exhibicio dins del seu argot, han possat nom al DCP, com a "El Maletin de Titanium", es degut a la seva aparença, no se sap que hi ha dins.

Ricard Casals Alexandri ha dit...

"El maletín de Titanium"... Sembla el títol d'una peli.

Estic d'acord amb les millores tècniques i, també, amb la reducció despesa medi-ambiental que suposa la química de tants milers de còpies en 35 (pels cinemes).

Però tota aquesta nova tecnologia digital (que ho fa tot tan "fàcil") ens fa absolutament dependents!

Només els fabricants tenen (o poden fabricar) recanvis per a les càmeres de rodatge, pels ordinadors que serveixen per muntar la peli, pels discos durs, pels servidors, pels projectors DLP, etc.

Res - absolutament RES! - es pot reparar. Ja no ens serveixen els mecànics, els elèctrics, els químics ni els electrònics (com passava abans, amb el 35 mm).

Vols dir que anem (prou) bé, Amat?

Bon any!

amatcd ha dit...

Creec que s'ha de tenir una mica de confiança amb el medi donç no tot es sustituira, tan sols s'estan en una etapa pro-ho dura per els tres sectors cinematohrafic. S'ha de tenir una visio paralela, no tan piramidal, es un canvi que depent exclosivament del propi sector, aixo vol a dir que en un principi pot averi, mes diversitat d'obres cinematografiques i obrir-se aixis, mercats nous,que tenen com a eix el art de la programacio.
No es facil per a ningu, excepte per el espectedor que acepta el que li donen.

Oriol Maymó Gatell ha dit...

Recordo un dia que estava a Sonoblok col.locant una bobina en un projector de 35mm i va explotar la làmpara d'un altre projector que estava a uns quants metres i em pensava que havia començat la tercera guerra mundial. No m'imagino un disc dur fotent un pet com aquell. Alguna cosa hem perdut, certament...

Aprofito per convidar-te a visitar el meu blog. És la primera vegada que en faig un, en part animat per la lectura del teu. Intentaré mantenir-lo viu. Es diu instant i freqüència, espero que t'agradi.

instantifrequencia.wordpress.com

Una abraçada.