L'any 1913, Joaquim Ruyra redacta el record d'una trobada amb Jacint Verdaguer que havia tingut lloc, ja feia una quinzena d'anys, al capdamunt de la Rambla de Barcelona:
"De què parlàrem? No de cap alta qüestió filosòfica, no tampoc dels maldecaps que pogués passar ell. Articulejàrem d'una pila de petites qüestions interessants. Tinc present àdhuc algunes de ses paraules, sento talment sonar la seva veu, reveig el seu gest... Ens posàrem a passejar. I de seguit jo vaig demanar-li que m'expliqués el veritable sentit de la paraula zumzada.
-Ah, sí -va fer ell-, és una paraula bonica: dóna idees de moviment i de remor, pinta i canta. No l'he sentida usar més que en una accepció molt concreta. Els pagesos expressen amb ella l'arc que descriu, i la remor que produeix, una branca flexible quan, després d'haver-la apartada de la seva posició natural, se la deixa anar d'un plegat. Sens dubte aquest sentit es pot estendre. Vosté que es dedica als assumptes de marina, pot aplicar el mot sense escrúpol a certs llançaments de les onades".
Extret de Pagèsiques, de Perejaume. Edicions 62. Barcelona, 2011.
Altres textos de Perejaume en aquest blog:
- Textos: Perejaume (4): L'organografia fóra un sistema [...]
- Textos: Perejaume (3): De vegades ens [...]
- Textos: Perejaume (2): Veia un arbre, però el brunzir [...]
- El mesclador i l'enformador: Potser els suros [...]
- Sot. Perejaume. Forat: El reclam del Sot del Brull
- Textos: Perejaume: El silenci es fa sentir [...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada