Pàgines

dissabte, 7 de març del 2009

Sobre una nova llei del cinema

Sabeu què? En tinc prou amb els subtítols en català, al cinema i als dvds. A part, evidentment, del doblatge en català de les pel·lícules per a infants.

I tot plegat quedaria més equilibrat si, terres enllà, també volguessin veure els films on es parla català en la versió original, subtitulada al castellà.

Potser aleshores, els films on es parla català no s'haurien de doblar obligatòriament al castellà perquè fossin acceptats i acollits, terres enllà.

2 comentaris:

David Ciscar ha dit...

En el nostre país tenim una gran tradició de doblatge, sobre tot a Barcelona. I, tot i que jo sóc partidari, si puc, d’anar a veure pel•lícules en versió original (sobretot anglès, que és el que més domino) per poder apreciar el treball dels actors, haig de reconèixer que estic tant acostumat, que no podria “viure” sense doblatge. Un dels motius principals és la meva discapacitat visual, que no em permet llegir subtítols mentre veig la pel•lícula. A més, tot i que no és gaire habitual, no podria veure un film en japonès, posem per cas. Estic tan acostumat als actors de doblatge (i als seus tics), que em sembla que deixaré d’anar al cinema si no es doblen les pel•lícules.

Ricard Casals Alexandri ha dit...

caram, el que dius és interessant! ho faré servir.

perquè no pots veure una peli en japonès? mira que et perdràs la propera de la coixet (fins que no es dobli)

salut!