Textos: Joaquim Torres Godori

El que em penso que estic buscant

Crec que voldria passar la major part de l'any, sense abandonar però la meva faceta itinerant ni el meset anual a la gran ciutat, en un indret que reunís, "principi de plaer", totes aquestes condicions o si més no, "principi de realitat", una bona part d'elles:

• Pertinença a l'àrea lingüística catalana.
• Altura de tres-cents metres sobre el nivell del mar. Menys humitat, terreny menys emmetzinat, urbanitzat, "autopistat"..., aigües de més bona qualitat, tot en relació al litoral. Uns membres de la comunitat Ilicitis, o La ciudad del hombre, d'Elx havien arribat a la conclusió que a dita altitud la qualitat de l'aire, del prana, era la més adient per a la pràctica de la meditació.
• Clima benigne. En general, a una alçada superior als tres-cents metres l'hivern hi és dur. No vull viure preocupat pel fred; els mitjans per escalfar-se absorbeixen temps per a llur estudi i aplicació, i energia (humana). A més a més, ja que desitjo disposar d'hortalisses i fruita tot l'any he de fugir de les gelades. Miro que la temperatura mitjana de gener sigui alta: 8°, per exemple. I la calor excessiva m'aixafa.
• Influència de la mar. Que es vegi al fons. [...]
  

Aquí, per llegir-ho sencer.