Pàgines

dimecres, 21 de novembre del 2007

Música i so

Un amic músic (ara és fabricant d'instruments) em va dir: la música no té res a veure amb que les coses sonin. La música és una altra cosa. Encara que també es faci amb sons, puntualitzava.

I des d'aleshores, aquest pensament, aquesta afirmació, aquesta paradoxa, no ha deixat de burxar el meu cap. Música i so, a part?

Potser ja està bé així.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Ricard: la llimona i els sons d'olor roden ara per aquí:
http://tinyurl.com/yq96bg

La paradoxa em recorda la importància que té la matemàtica (no sé si per a la música, crec que sí per a alguns músics) i també els casos famosos de músics sords. D'altra banda, és freqüent parlar de poesia visual quan veiem un paisatge suggerent o una imatge que engega el nostre cervell; però davant un camp d'herbes altes mogudes per un vent suau, per exemple, fins i tot en el pur silenci, el que jo sento, veig, oloro és música.

Però no sé: no voldria racionalitzar les paradoxes, quan de vegades el que fan és reconèixer el misteri, enlloc de negar-lo.

Ricard Casals Alexandri ha dit...

Gonzalo,

1. T'he confós (durant cinc dies) amb un altre Gonzalo, amic de la feina que, de tant en tant, em deixa algun comentari, sempre encertat.

2. Ja coneixia - una mica - el teu magnífic blog, amb els haikus i totes les referències literàries per a nens i joves.

3. Música i matemàtica: hi ha molts estudis, llibres i material a internet. Encara que pot ser distret o, fins i tot, interessant, xafardejar-hi durant una estona!!, acabo embafat. Segurament hi haurà matemàtica a en Bach, en Xennakis i en Thelonious Monk. I què? Si em fixo massa en aquesta relació, sembla que m'estic allunyant de la música.

Salut!