Hi ha carrers del barri antic de Barcelona que semblen aprimar, afuar, dintre el seu ambient reclòs i estret, el soroll sord de la ciutat - i en general tots els sorolls: la garlopa del fuster, la llima del serraller, la pastera de la fleca... Fins la llum sembla fer-s'hi esborradissa.El Quadern Gris i Notes disperses, de Josep Pla. Edicions Destino, Barcelona.(pàgina 462 de l'Obra Completa. Vol. I. El Quadern Gris)De vegades, passant per algun carrer vell de Barcelona, es pot tenir, encara, la inefable, deliciosa sorpresa, de sentir la garlopa d'un fuster. Avui, passant per davant d'un entresol obert de bat a bat, he sentit que un empaperador, amb un cigarret penjat al llavi inferior, cantava "El pardal quan s'ajocava, feia remor..." amb una veu somorta i enjogassada.(pàgina 608 de l'Obra Completa. Vol. I. El Quadern Gris)Una de les coses més estranyes i desagradables és sentir cantar un gall a la matinada (que és l'hora que canten) en una ciutat. El fet m'ha arribat sovint, a l'hotel del carrer de Santa Ana de Barcelona on vaig a dormir. Darrerament vaig sentir cantar un gall a Olot, trobant-me a la Fonda de l'Estrella. Aquells galls de ciutat, ¿en quin dimoni de galliner de terrat o de balcó es deuen trobar? Pobres animals! Fan una impressió i tristesa aclaparadora. El seu escataneig és fluix i pàl·lid. En canvi, sentir cantar un gall en una masia o en un poblet rural és deliciós i alhora que canten fan dormir.(pàgina 266 de l'Obra Completa. Vol. XII. Notes disperses)
Anteriors posts sobre El so de la ciutat:
- (4) Antoni Rovira i Virgili
- (3) Sha Changpai
- (2) Luis Martín Santos
- (1) Zoé Valdés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada