Pàgines

diumenge, 11 de febrer del 2007

Una mirada d'abans (i d'ara)

nen en fotografia antiga
En una foto antiga, una figura diminuta amb barret et mira amb el cap alçat. Et sembla sentir els sons, les olors, el color del cel, els crits del carrer...

Aquesta mirada crea un vincle, un pont invisible: ens mirem.

És un tros ampliat de la foto del Cafè Novedades de Girona, de la pàgina 101 del llibre Catalunya, abans i ara (1900-2006): cada dia, amb el diari, tres fotos antigues.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

que bonic
Anna

quim ha dit...

Hola Ricard,

Vaig a fer-me una mica de propaganda. Precisament pensant en el teu bloc se'm va acudir fer uns posts sobre la veu humana. Hi he penjat les veus del Hemingway, de la Virginia Woolf, del James Joyce i del Rafael Taibo (la veu en off dels documentals del Cousteau). Igual ja les tens en el teu ric arxiu vocal però mira, si no les tens i et fa gràcia pots passar pel meu bloc

Ricard Casals Alexandri ha dit...

Anna, gràcies pel comentari.
Diuen que el blanc i negre afavoreix.


Quim, ben fet. La veu humana és cosa extraordinària, no?

No tinc tantes coses a l'arxiu. Com poden trair les veus! O més ben dit, potser no traeixen mai...

Segueixi, Quim, segueixi.

Salut