Pàgines

dimarts, 31 de gener del 2006

Els balls, la música popular i la memòria.

Un músic que sap solfeig pot arribar a tocar qualsevol cosa, encara que no n'hagi après l'aire. Convertir les peces musicals en paper és codificar la tradició, tornar-la elitista. Cal potenciar la tradició oral.
Repassant carpetes antigues (1980), he topat amb aquestes frases recollides d'una conversa amb un amic que havia anat a un curset d'acordió diatònic de Marc Perrone, a França.

Bertrand Tavernier diu, de Perrone:
Un musicien magnifique, voyageur dans le temps et réparateur de mémoire. Peut-être parce qu'il sait le prix et la valeur des rêves?
Reparador de memòria. No és un ofici bonic per a un músic que fa ballar amb el seu acordió diatònic i que, tanmateix, pateix la malaltia de l'esclerosi ?