La paraula escoltada

Llegir un poema en veu alta. I veure que t'escolten. Somriuen. Mouen el cap, assentint. Sentir la pròpia veu i notar el seu escoltar. El poema s'alça fent un arc que comunica un interior amb un altre interior. Aquesta tarda de diumenge el mesclador s'ha estrenat, en família.

Un dels triats, era L'orgullós (Arbres, de Josep Carner):

Dalt de tot de la muntanya,
sol, hi ha un pi de vell brancam,
dalt de tot de la muntanya,
vencedor d'aquell rocam.
I menysprea vent i anyades:
morirà només d'un llamp.

Sembla un bon exercici: respiratori, social, sonor i molt a l'abast!