A la pàgina 368:
La Música. Sort que no tinc oïda. Avui, amb tants d'estris per a fer-ne i escoltar-ne, enfolliria, passo per davant les nombroses botigues i no em fan res. I com que sé que ja no hi ha rossinyols... En fi: un afer desat. (...)A la pàgina 191 (cap-i-cua):
El silenci té raó.Tot això mentre M. repassa en veu alta la lliçó de la revolució francesa.
Això fa que em llevi d'hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada